Necessitava moments així. No pensar en res. Deixar-me portar simplement pel que estava fent. O millor dit, pel que estava vivint. Sentir-se molt a gust. Respirar. Mirar l'horitzó. Marc incomparable. Que el món es detingués durant una bona estona. Que no compti el temps, massa ràpid en aquest tipus de circumstàncies. Agradables. Quan millor ho estàs passant. Quan dibuixes somriures a la teva cara de forma constant.
Convertir en fàcil les coses difícils. No preocupar-se per res. No pensar més enllà ni jugar a imaginar el futur. Tot vindrà. Tot acabarà succeïnt i mai sabem com ni quan. Ni si estaràs més sol o acompanyat. Només saps que hi ha moments que desitjaries que no acabessin mai o, si més no, que poguessin durar una miqueta més. Perquè sempre et quedes amb ganes de més. Deu ser bona senyal, al cap i a la fi.
Buidar la ment. Somriure. Moments, instants pels quals val la pena viure. Que són l'essència de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario