La vida sembla un gran trencaclosques. Gegantí. Un munt de peces, algunes encaixades a la força, sense cap tipus de vincle suficientment fort. Aquestes peces s'acaben separant. Es desgasten amb el pas del temps.
D'altres durant una bona temporada recreen escenes meravelloses. Tot tipus de colors, sensacions, olors. Peces que brillen molt a simple vista. Però, i no se sap mai per què, acaben unes mirant cap a un cantó, i les altres en direcció oposada. No hi ha respostes. Simplement preguntes pendents a l'aire i les coses que van succeint de forma pràcticament inevitable. Un fenòmen implacable que no te cap oposició digna.
No obstant, entre tanta varietat de peces, trobem algunes que des d'un inici encaixen a la perfecció i per molt que passin els mesos i els anys, continuen ben juntes. Miren a la mateixa direcció, deixen les mateixes empremtes per un únic camí i sembla que un destí increiblement capritxós volgui demostrar el seu poder davant tothom. Ningú coneix el secret. La fòrmula per aconseguir unir aquestes peces fins l'eternitat, pràcticament. Allò que en diem, 'per sempre'.
I, finalment, en tot aquest puzzle gegant que resulta ser la vida, hi ha moments en que parts, peces que procedeixen de llocs remots, de senders tan diferents, acaben reunint-se. I sorgeix una màgia incomprensible a ulls de la majoria perquè són experiències i moments que només es poden veure amb l'ànima i el cor. Són invisibles. S'amaguen de la realitat que estem acostumats a palpar amb els sentits. Hi són allà, presents, però d'una altra forma. Una petita flama que comença a cremar, i que no es percep. Aquestes peces aconsegueixen reflectir com cap de les altres una bellesa inimaginable i inigualable. Un, com espectador neutral, desitjaria que mai es separessin. Sempre fan l'esforç per estar juntes malgrat sàpiguen que el destí no els hi tena reservat cap lloc privilegiat a primera fila. Poden ser moments puntuals, dies concrets, sensacions efímeres comparades amb grans períodes de temps. Tanmateix són la naturalesa humana en si mateixa. Les persones tal com són. Tal i com es deixen portar sense pensar en el demà o en el que vindrà. Ni en el que hauria de ser.
Peces que es miren als ulls i el món deixa de girar durant una bona estona. Peces dins d'un gegantí trencaclosques. De la vida.

No hay comentarios:
Publicar un comentario