He viatjat més enllà de la vida. Més enllà del amor. Amb el cor abans que el cap. Al món dels somnis. Com si de sobte em trobés a mi mateix al país de les meravelles. On tot és possible. Un somriure i una mirada que signifiquen tot. Fan petit l'univers. Tenia una espasa. Havia de matar un drac. Una princesa molt bonica esperava ser salvada d'aquell fosc amagatall. No vull despertar. La vida continua però és millor seguir somiant. Amb els ulls ben oberts. Tot gira al meu voltant. Les cançons sonen com mai. Intenses, arriben ben al fons de l'ànima. Les pel·lícules mai s'havien projectat de forma tan especial. Úniques; les tornaria a veure només per recordar l'alegria d'aleshores. Tot sona com mai. Les flors desprenen una olor primaveral i atreuen els insectes més valents. Tenen gana. Belluguen les ales esbojarrats. Molt alterats. Els núvols sembla que hagin fugit espantats. No volen sentir tan a prop el Sol durant el dia. A la nit, les estrelles escriuen poemes on cerquen amb la imaginació els seus més bells desitjos. La Lluna, sempre allà, protegint-les, vetlla perquè els anhels de les seves estrelles es transformin en il·lusions. El cel reflecteix sobre el mar l'esperança. Tots els camins, totes les possibilitats.
I jo no vull despertar. Vull continuar somiant. Despert o amb els ulls tancats. La vida té moments pels quals val la pena afirmar que pot ser meravellosa. De veritat. Instants inoblidables que per si mateixos passen a l'altar de l'eternitat. Moments que vénen i van per si sols, sense cridar-los ni esperar-los. Inesperadament, de forma afortunada. Acaben sent els millors dies de la teva vida. Els més feliços. Per sempre més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario